dimarts, 10 de novembre del 2009

UN FUNERAL SERÈ

Aquest matí he assistit a una Missa-funeral per un senyor que el presidia de "cos present" i al que jo no coneixia. Però això no ha sigut un obstacle en la meva pregària. Ans el contrari. L'emoció i la serenor estaven presents en el meu esperit.
Després, pensant-hi, constato que quan un acte, reunió, comunió eclesial, etc...tenen lloc sota el signe de serenitat i amor, allí hi ha Déu.
Tant l'oficiant, fill del difunt (a qui conec), com molts dels presents, alguns de forma espontània, han parlat amb "el cor a la mà" expressant els seus pensaments i sentiments envers la persona del difunt. Tot ha estat dit amb calma, estimació i emoció.
Amb el difunt, com en tot funeral, se'm barregen els meus: marit, pares, germans... I he pensat en ells de manera ponderada i tranquila.
Quan s'ha acabat la cerimònia, jo era diferent de quan hi he entrat. D'una manera especial sentia un sentiment fort d'amor a la vida i d'acceptació de la mort.
Montserrat

1 comentari:

  1. Estimada Montserrat

    Celebro tan aquesta iniciativa ....!
    Et llegiré sempre que pugui, perque les teves reflexions, plenes de vida i esperança, sòn un vertader regal per els qui et coneixem ja i per els qui et vaigin descobrint.
    L'enhorabona i fins sempre!
    Fina

    ResponElimina