dissabte, 21 de setembre del 2019

MINÚCIES

Estic cansada, veritablement cansada de sentir parlar, de trobar notícies sobre la igualtat de gènere, el feminisme i companyia, els assetjaments envers les dones... Ho sento molt; però això no és viure...
I, sense voler jo també caic en aquest parany. Perquè volia parlar sobre una petita minúcia  que va en aquest mateix sentit.
Es tracta de: ei costum, acceptat per tothom com la cosa més natural del món, de dirigir-se  o simplement narrar oralment o per escrit, primer en la versió masculina i després en la femenina. I està clar, a continució han de venir adjectius, pronoms, etc..., en la versió que que li demani aquesta primera paraula.  M'explicaré: "benvinguts / benvingudes". Per què no invertir els termes?. I tots tan contents/contentes (segueixo aquí l'ordre que es fa i jo ataco).
I en la revista d'Òmnium, que vaig rebre ahir, vaig trobar un article que canviava aquest ordre que critico i vaig llegir: "elles i ells" o alguna cosa similar. Vaig repirar fons.
Efectivament és una minúcia. Però que jo crec que per aquí es comença. És el que jo crec.
Montserrat Ribas i Piera