Escolleixo aquest dia per començar a posar unes línies. Sense cap pretensió. Tal com ragi.
Penso que en aquest món i moment en que vivim (i jo ja he viscut molts moments!)s'implanta l'angoixa com un factor important degut a molts esdeveniments: cotxes-bombes per aquí i els seus morts i ferits consegüents, crisi aguda que fa patir molt a molts, acomiadaments després de molts anys de treball, d'un dia per l'altre, que genera impossibiltat de pagar hipoteques posant en perill la vivenda i la vida digna, la fam que s'incrementa, els possibles fraus a casa nostra i en molts països, etc..,
I, de sobte se'ns recorda que avui és "Tots sants". Pausa. Silenci. Penso en alguns del que coneixem per aquest nom. Però sobretot penso en aquesta i aquella i l'altra persona, amb qui he conviscut, en ocasions, i que de forma totalment anònima m'han impactat. Per tal i tal reacció, acceptació i bonhomia. I respiro. Amb pau.
Montserrat.
Dol social
Fa 4 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada