divendres, 23 de desembre del 2016

VITA CHRISTI

Estic maravellada. Vaig buscar un llibre en la meva biblioteca, en la part del llibre religiós i la seva lectura m'ha portat prop d'un nen nascut d'una verge. El que esperavem. El que, ara, esperem. 
Es tracta d'una versió de Marta Pessarrodona, editada l'abril del 2012, d'una inconclusa "Vita Cristi" escrita per Isabel de Villena, que la presenta molt fragmentàriament amb el títol de "Jesús i les dones", i en la mesura que ha estat possible, adaptada al català oriental actual.
Elionor de Villena, filla il·legítima d'Enric de Villena, va néixer, segurament, a la ciutat de València. El 1445, quan va prendre els hàbits al convent de la Trinitat (clarisses, de l'ordre de Sant Francesc) de la ciutat de València, va adoptar el nom de sor Isabel de Villena. Va redactar la "Vita Christi" com a ensenyament per a les monges clarisses que va arribar a presidir com a abadessa.
Marta Pessarrodona fragmenta l'obra d'Isabel, escollint només els capítols en que la història de Jesús té relació amb les dones. Així, aborda una primera part amb cinc capítols sobre la concepció de Maria, la seva infantesa i sobre les virtuts "de la petita Maria", com tendrament titula el Capítol LXI, la visita al Temple i la de Maria a Elisabet, el naixement i adoració de Crist, i el cap. XCI: "Com la Señora desmama el seu amat fill" i la vida de treball que segueix.
En la segona part del llibre aborda: les dones en la vida activa de Crist i, en la tercera, també fa ressaltar a les dones, en l'Evangeli, després de la mort de Crist. 
Continuo seguint les anotacions que fa M.Pessarrodona en el seu llibre, versió, com hem dit fragmentada de la de I. de Villena: "Joan Fuster obrint camí, va subratllar el caràcter femení de l'obra de sor Isabel." Això per una banda, volia fer notar. I, per una altra: "Fidel a l'època i a la seva condició de persona culta (...) el seu text és farcit de llatí".
Tot aquest intent d'aclariment exposat fins ara, ha sigut per aclarir-me jo. Em fixaré, només, en la primera part, que és el que ara volem viure: adveniment i naixement del Senyor. 
I vull ressaltar el llenguatge emprat: dolç i amorós en tota relació amb el Fill anunciat i esperat. Tot ell és tan tendre, que, pobre de mi! en un començament i sense saber el tarannà de tot el llibre vaig qualificar alguna expressió 'd'una mica cursi'. Tot seguit vaig esmenar-me a mi mateixa i vaig caure com en un encanteri de dolçor i meravella que ja va perdurar en tot el llibre. (Demano disculpes a tothom per la meva primera impressió).
L'inici del llibre em va soprendre. El Cap.1 es titula: "Com per un Àngel fou anunciada a Sant Joaquim la Immaculada Concepció de la seva Santíssima Filla". I l'Angel del Senyor anuncia a Joaquim, espós d'Anna que aquesta concebrà una filla, estant ja en edat avançada i així també li diu a Anna: "... Déu  nostre Senyor vol que concebeu una filla tan singular que pecat original, ni venial ni mortal en ella mai no s´hi trobarà. Pura de tota culpa la concebreu, i pura la criareu, i en puresa i netedat restarà tota la seva vida, car d'aquesta Senyora n'ha dit Déu nostre Senyor, per boca de Salomó: 'Pulchra es. amica meva, et macula non est in te'." 
El text està ple de frases en llatí, però ella sempre tan original i espontània ho tradueix, a continuació, però per a dir-hi la seva. No sé massa llatí, però el justet d'aquell del batxillerat de la meva època que em permet veure com la traducció que ella fa té més paraules que la frase llatina. Afegint-hi sentit.
El tractament és el que ella havia après i viscut de petita i que correspon al seu ascendent principesc.
Les descripcions del naixement, tant explicant la situació de Maria abans de parir com després, són molt delicades i emotives. Així descriu: "Estant així la Senyora tota inflamada i absorta en l'amor diví i en el desig de veure aquell seu fill tan amat, acostant-se la mitjanit comparegué el gran príncep sant Miquel amb tota la seva cort del cel, i agenollant-se davant sa senyoria, li besaren la mà l'un rera l'altre com a reina i senyora del cel imperial, i resplendí aquell lloc de singular claredat."
Explica, a continuació, com Sant Miquel cridà a Sant Gabriel, el gran secretari de la Senyora, i al príncep Rafel  "perquè tots tres cantessin per alegrar sa senyoria. I abans de començar, demanaren de gràcia a Sant Josep que volgués fer de tenor". Aceptà aquest amb alegria. (Se'm fa dificilíssim deixar de copiar les frases originals, perquè tot és tan bonic i emocionant i tan ben dit... Però he de tallar).
"I, amb aquesta melodia, quan fou l'hora i el temps establerts pel Pare eternal, sortí el Senyor del ventre virginal de la seva mare sense causar-li cap dolor, deixant-la verge i pura tal com David havia profetitzat...". Quan hem sentit expressar el naixement de Jesús amb tanta puresa? Sense voler m'ha vingut a la memòria i al pensament el naixement de la plaça St. Jaume, d'enguany. No hi tinc res en contra. Però fa vibrar com aquestes línies? Rotundament, no.
A les poques línies continua: "I prenent-lo sa mercè de les mans dels àngels, amb sobirana presència i reverència se'l posà a la falda, i l'abraçà i el besà estretament amb tendresa d'amor, com a fill seu vertader i natural, i el Senyor fixà els seus amorosos ulls en la faç de la seva santíssima mare, mostrant adelitars'hi com amb la cosa que més estimava del món. I sense mitjà de llengua, l'ànima del fill i de la mare es digueren tan altes i secretes paraules que no bastava enteniment angèlic per comprendre-les, cosa que omplí la Senyora de tanta alegria que no es pot estimar ni explicar."
"I mirant aquella divinal persona tan tendra i delicada, la Senyora mare sentí un dolor tan excessiu que tot el cor la travessà, especialment quen el sentí plorar de fred. (...) La Senyora agafava els peuets del seu fill i els hi escalfava amb les seves pròpies mans, no tenint altra mena de foc..."
El fill creix i "el primer mot que digué fou anomenar 'mare' sa senyoria, amb tanta dolçor d'amor que l'ànima de sa mercè fou plena de grandíssima satisfacció."
Oi que em deixareu acabar amb una altra breu cita, unes línies més endavant, quan el nen ja treballa ajudant primer a sa mare?: "I la Senyora piadosa, que el veia venir així cansat i suat, sortia a rebre'l amb els braços oberts i, descarregant-lo de seguida, posant-se'l a la falda i besant-lo i abraçant-lo estretament, li eixugava amb un drap i amb molt d'amor la suoreta del front, regant de llàgrimes la seva faç divinal...". He volgut de totes totes, escriure aquesta paraula: "suoreta", que m'ha trasbalsat.
No ho creieu adient per acabar de mostrar tot l'encant de la narració?

Montserrat Ribas i Piera


   
   

dimarts, 13 de desembre del 2016

DINAR DE JUBILADES

Sabeu que vinc molt contenta de celebrar el dinar de Nadal amb el grup de jubilades de treballadores de Càritas Diocesana? En veure'ns, Les salutacions de totes eren sinceres Érem una cinquantena; tot dones. Entre nosaltres eren pocs els homes aleshores. I aquests pocs no han vingut. També han faltat companyes. I tot ha tingut un "bon rotllo", com dirien els joves. Traduït en el meu llenguatge: amistat, sinceritat, joia.
Ens hem saludat totes amb totes, amb alegria de reveure´ns. Però l'alegria general era per part de totes, de veritat. Que a aquesta no l'he conegut, per canvi de pentinat, o pel pas del temps i mentre la saludava li preguntava el nom i en un lloc recòndit del cervell la identificava i ens reconeixíem tot rient, que les organitzadores ens informaven de les que s'havien excusat de venir, per malaltia, o pel què fos... Ens explicàvem les nostres històries, posant-nos al corrent de les nostres vides..., que si una havia celebrat les noces d'or i ens obsequiava amb bombons, que si, pobra, aquella està molt malalta, s'ha agreujat darrerament, que si aquella que pinta a l'oli ha fet aquestes felicitacions de Nadal per avui..., que si l'altra se'n va a viure a les Canàries...
Jo estava situada entre dues que ens veiem sovint, i que formem part d'un petit grup. Des del principi, jo ja em trobava ben situada, he pensat. Però no, no..., la conversa s'ha generalitzat en el possible i les notícies corrien d'un cap a l'altra de la taula...
Total, que he tornat contenta. M'he trobat acompanyada. I totes teníem alegria de reveure'ns. No hi ha hagut res de fals entre nosaltres. Veritable alegria fruit de veritable amistat. Tot molt senzill i, a la vegada, profund.
Gràcies en dono al Senyor. perquè l'alegria i la pau veritable sempre ens ve d'Ell.
Montserrat Ribas i Piera