divendres, 20 de novembre de 2009

EL CONSELLER CASTELLS

Vaig obrir, el matí, com sempre faig, la meva petita agenda, el dimarts passat i hi havia anotat que en la Fundació Maragall es parlava sobre : "Economia, crisi, valors" . Els ponents eren l'Antoni Castells i una altra persona (ex-polític, ara).
Jo no entenc massa del tema polític, tot i que m'hi esforço. Però , per curiositat i la possibilitat (no ho creia fàcil), d'augmentar els meus coneixements hi vaig anar.
Van començar a les 7,10 h. El presentador ( que no va actuar com a tal, perquè tota presentació era obvia) ens va advertir que només parlarien 10 m. cada un d'ells, per finir amb preguntes breus només per part seva. ja que, per diverses raons, l'acte es tenia que concloure a les 8 h.
Només em faltava això! Tot condensat en 10 minuts! Si més no, vaig pensar, resignadament, estaria asseguda i descansaria....
I aquí es dóna la troballa, unida a la sorpresa. Vaig entendre, anotar i recopilar després, i fins i tot explicar (sempre he cregut que no s'entén una cosa si no se sap explicar) la breu dissertació fàcil, entenadora, punyent i actual del Conseller.
Es va accentuar aquesta apreciació en sentir a l'altre ponent, que, discretament, va exposar idees atinades però pel meu criteri "de manual". El contrast encara va millorar el primer ponent.
I a les 8 h. érem al carrer. I jo més contenta que un jíngol.
He felicitat, avui, a la seva sogra, amiga meva de la infància. M'ha dit que ja està acostumada a rebre elogis com el meu. N'estic contenta.
Montserrat.

1 comentari:

  1. Sempre he cregut que fins i tot les grans idees s'han de saber explicar de manera breu. Així l'atenció hi és del tot present. Un excés de paraules sovint és fruit de la improvisació.
    Teresa

    ResponElimina