dimecres, 20 de maig de 2015

"EUROVISION"

Sóc una mica masoquista. O potser molt. Ahir a la nit vaig voler veure, i ho vaig fer, uns minuts del programa de la televisió on transmetien l'"Eurovisión". (Deixo el nom en castellà, tal com l'anomenen). Els 20 minuts finals.
Vaig estar patint aquests 20 minuts. Una gran (i horrorosa) escenificació amb, llums, llumetes de colors, escenari molt gran, envaït de fum, i entre llums i fumera cantava una noia: cabells negres, estirats de punta i en les espatlleres del vestit unes plomes com d'ocell gegant, també negres, com el vestit... I no cantava, xisclava i cridava. Era la darrera cançó. En acabar aquesta, amb un canvi continuat de llums i llumetes que envoltava l'escenari i la gran platea, per a precedir a la votació, van passar una breu representació de tots els "artistes" que havien protagonitzat la seva cançó. Sóc benèvola anomenant així als crits i esgarips, que tots ells feien (una excepció : Itàlia es va presentar com Déu mana. Tant la cançó, com els actuants) a ple pulmó, ensordint l'ambient, que ja estava prou dens amb el fum, les llums i llumetes en moviment i l'aspecte dels que actuaven com embogits... Jo ho mirava, però per dins pensava amb l'Heroica, intentant contrarestar, en el possible, el que ara en diuen música.
I els personatges... Em té obsessionada aquella Conchita Wurst, que amb bigoti i barba té un èxit en aquests tipus d'ambients. Encara no sé si és dona o home. Però tant és! Endavant i visca!   
I en aquest món vivim! Com ens hem d'entendre? Perquè la fal·lera d'aquest tipus de grinyols i soroll és el que agrada a la joventut i als que es volen creure que encara són joves. I això va avançant. I ha anat empitjorant. Pot empitjorar encara més? M'esgarrifa pensar-ho.
Ja sé que que en la vida passen coses pitjors, com l'atur, la fam, el patiment, les guerres... Però l'espectacle que comento té tant d'inhumà, que a mi em fa vergonya com l'home (home i dona, per deixar-ho clar) es pot entusiasmar amb aquest espectacle. Perquè s'entusiasmen...
També suposo que fomenta el moviment de diners. I el negoci és el negoci... Però jo el valoro com un assassinat al bon gust, a la bona música i a la dignitat humana. 

Montserrat Ribas i Piera