dissabte, 18 de març de 2017

MECENES

Poques vegades havia pensat en el significat d'aquesta paraula. Ara que sóc gran, se m'imposa com una intervenció humana en benefici d'altres molt lloable.
He anat a veure l'exposició sobre Joan Baptista Cendrós, titulada: "Cendrós, un empresari d'acció" en el que anomenen Sala 4 del Palau Robert. Me la van recomanar. He estat contenta de saber més detalls d'aquesta persona, amic d'uns amics meus i del que en sabia quelcom, però no d'una manera endreçada, del que sé després de veure la petita, però ordenada exposició. 
En Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916 - 1986) empresari del popular Floïd, per fer massatges després de l'afeitat maculí, no es va quedar satisfet de només fer anar bé la seva empresa i viure tranquil·lament fruint de les seva fortuna. Va fer un pas més. va mirar al seu voltant i, en aquest cas va ser Catalunya i els catalans. Hi dedicà temps, intel·ligència i diners. I es va embrancar, apart del seu negoci, en diverses gestes, com la creació del Premi Sant Jordi (1960), Omnium Cultural (1061) o la recuperació d'Edicions Proa. I aquí puc intercalar la paraula que m'ocupa: "mecenes". Fou un mecenes cultural a Catalunya. 
Fa pocs dies en La Vanguardia es va parlar del mecenatge, en aquest cas a favor de la ciència catalana, de Pere Mir i Puig. Va néixer fa 97 anys a Barcelona i va morir el divendres passat, 11 de març. Havia fet fortuna, com a químic, en inventar una nova tècnica per extreure formol de la fusta. L'any 2003, amb els  beneficis que va tenir en vendre la seva empresa 'Derivados Forestales', va crear la Fundació Cellex. Aquesta ha donat suport a moltes institucions, entre elles, l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron, Sant Pau, Can Ruti, Belvitge i Sant Joan de Déu. Ha invertit més de 120 milions d'euros en institucions mèdiques i científiques i té inversions compromeses fins al 2020. (Totes aquests dades les he llegit en el seu obituari, escrit per Josep Corbella, en la premsa).
És en aquests moments, en els que l'egoïsme de les persones es fa patent arreu del món, quan les enveges i les guerres proliferen, els problemes que pateixen els immigrants per tenir una vida digna és fa tan difícil, és ara, quan aquesta qualitat humana es fa més patent. Com una alenada d'aire fresc ens revifa i ens fa tenir esperança i confiança en la humanitat.

Montserrat Ribas i Piera