dilluns, 19 de desembre de 2011

NADAL

El títol es correspon al temps i dies que vivim; el nom que reben aquests dies dels creients i els no creients. Es celebra amb el temps litúrgic previ: l'Advent. Com més tard es parlarà del de Quaresma, etc... al llarg de l'any.Però el meu sentit litúrgic es diferencia del de la majoria de la gent. És privat per a mi. Però és així.

L'Església s'esforça en fer-lo viure i també la vida ciutadana reforça el sentit de l'Advent, com el dia 25 (d'una manera o altra) ens parlarà del dia concret de Nadal. Però jo tinc la mania de pensar de forma general i puc sentir el Nadal, la Creu i la Ressurrecció algun dia ben separat del que litúrgicament está marcat en el calendari anyal.

El Nadal pot ser aquest dia, aquell o el de més enllà. Aquest sentit d'adoració vers el Nen nat en una establia em pot ajudar a viure aquesta situació o aquella que s'esdevingui en una o altra data. El mateix em passa amb la Creu del Divendres Sant, que se'm pot donar tal i tal dia determinat, perquè el sofriment que pateixo aquell i aquell altra dia em reclamen la visió del que va patir més que jo i era el Fill de Déu! i uneixo la meva possible angoixa a la seva de Getsemaní. I també aquell moment de joia espiritual, de pau, de silenci amorós em poden situar en la gran Nova de la Ressurrecció i exaltar tal esdeveniment, en qualsevol dia determinat

He passat per la Facultat de Teologia; ho vaig viure amb veritable vocació de valorar i augmentar, si es donava, el saber transcendental. Resultat: molt positiu. Malgrat això (i, potser per això) sento dins meu aquestes possibles alteracions dels temps litúrgics. Inexplicable, potser, per a molts però, què hi farem? la meva vida transcorre així . (I la trajectòria vital ha sigut llarga).

¿Trobo malament tot l'esforç litúrgic i els ajuts determinats que el reforcen per part dels ciutadans al marge de l'Església? Taxativament no. Però a més de l'any litúrgic fixat, jo el celebro també quan la meva vida me'l demana.

Concreto al Nadal: els textos litúrgics t'hi van situant, els pessebres animen i ens parlen des de les esglésies, els aparadors de les botigues, i, molts pobles ja convertits en pessebres vivents, la representació dels Pastorets, les felicitacions, les il·luminacions... (Un breu apartat sobre aquestes: em molesten. Augmenten el brugit de la gent que poc o molt -aquest any, poc-, compra, però sempre inunden els carrers. I jo crec que és més temps d'un cert silenci... Una excepció: la Plaça de St. Jaume. Ja que un mateix partit polític s'ha aposentat a l'Ajuntament i a la Generalitat, han unificat la llum dels dos edificis d'una manera discreta i el resultat és, excepcionalment, magnífic).

El pessebre d'allí bé, Però només amb un aprovat baix perquè quan tenim el magnífic romànic en el nostre gran Museu... ja em sobra l'estil emprat. I un petit detall negatiu: ressalta força la figura del "caganer". L'he viscut en tots els meus pesebres, des de que era nena, fins al que faig ara. És un pastoret entranyable. Però no posat en primer pla, com en aquest. Sempre l'he posat ben amagat darrera matolls o arbre, i mai amb el conseqüent resultat. I no diguem com em molesta quan aquest pastoret agafa la cara de qualsevol personalitat, com he vist en la Fira. Aberrant!

Me n'he anat per les branques. L'objectiu primordial d'aquestes línies és expressar la meva visió de les celebracions del Nadal i altres Festes litúrgiques, sempre respectant la intenció de classificar-les al llarg de l'any. Peró també les celebro i visc quan el sentiment m'ho demana.

Montserrat Ribas

dimecres, 7 de desembre de 2011

PUR COMENTARI

Ho havia ja llegit, sense aprofundir massa. Però en llegir-ho en el requadre del darrer full dominical em va fer més pes i em va sorgir amb més força el comentari que a continuació exposo. En el requadre en qüestió es parla del Pla Pastoral Diocesà 2011-2015, per a la nostra arxidiòcesi. I s'expliciten els seus tres objectius prioritaris:

1.- L'anunci de Jesucrist als qui no el coneixen.

2.- La pastoral de la iniciació cristiana, i

3.- La solidaritat, expressió de la fe cristiana.

Els trobo molt importants, seriosos i vàlids. Però em sembla innecessària la seva prioritat. Amb l'evangeli a la mà puc arribar a la mateixa conclusió, emprant moltes altres expressions, totes vàlides. En els darrers anys, quan llegia els objectius dels anteriors Plans, (que sempre han sigut importants), ja pensava en la seva obvietat com a prioritaris. Aprofundir, difondre l'Evangeli i viure'l de la forma més fidel possible són les meves prioritats i les de l'Església ara, abans i sempre (lluny de mi pontificar; és el meu parer).

Torno als objectius que s'exposen pel temps determinat proper. Tots tres estan en la línia evangèlica que crec s'ha d'intentar expandir seguint l'ensenyament del Mestre: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus..." Mt 28,19a.

¿Però no penseu que aquests tres objectius, com em van semblar sempre els altres (que no puc citar perquè no els recordo) és una forma d'expandir l'evangeli, com ho haguessin pogut ser indistintament molts d'altres?

"Doctores tiene la Iglesia" (em surt en castellà, ho sento) i jo sóc cristiana "de a pie" (tornem-hi!) i les meves paraules poden tenir poc valor. (Per a mi, en tenen...). I sóc lliure de pensar-ho i exposar-ho. I ho faig.


Montserrat Ribas