divendres, 20 d’abril del 2012

ESTRANYESES

Sempre llegint els diaris hom es pot trobar amb alguna notícia que crida l'atenció. Però darrerament vull comentar les paraules que figuren a la portada de La Vanguardia del dijous passat sobre l'escapada turística recent del rei i que es detalla en  pàgines interiors. No serà cap sorpresa per a ningú perquè ha sigut molt comentada, criticada, silenciada, una mica de tot...Però la seva difusió ens ha arribat a tots.
En aquest moments de crisi tan estesa, en diferent graduació per uns o altres, però de la qual tots n'estem assabentats i  patim, el rei torna de caçar elefants, i després d'una trencadissa d'ossos, en sortir de l'hospital diu la frase que potser ha estat empès a dir (no tinc cap fonament per a afirmar-ho, però sóc lliure d'opinar): "Ho sento molt, m'he equivocat i no tornarà a passar". Aquesta darrera expressió que ve a ser com si digués: "no ho tornaré a fer" m'ha produït, a part de la indignació del fet a que es refereix, ganes de riure.
De sobte he vist el personatge reial, com un nen en una escola, amb la bata de quadrets o similar disculpant-se al professor per una malifeta i li ha caigut un: "¡De cara a la pared un cuarto de hora!".
(Ho dic en castellà perquè em sona més com si passés en els anys quaranta quan imperava la "lengua del Imperio").
I per continuar el que pot tenir de còmic aquest esbarjo reial, ja que la vida i, sobretot ara, és prou punyent, i sempre és d'agrair qualsevol escletxa humoristica, cito l'acudit que figura al mateix diari. Un pare i un nen es passegen pel parc zoològic i el nen exclama: "Papa, a la gàbia dels elefants hi ha una bandera republicana!"
Jo necessito un petit esbarjo dins de la negror o, en aquest cas, inoportunitat, per poder somriure. I aquesta negror està en el greu atur (que els entesos pronostiquen, i això no és una simple opinió meva, que anirà en augment l'any vinent), pels desnonaments, per la proliferació dels que busquen i recullen de les deixalles, i per tants altres problemes existents. Ho sé i em sap greu. Raó de més per deixar-me envair per l'humor quan es dóna la possibilitat.
Montserrat Ribas