Jo sóc gran. Estic en aquella "tercera " o "quarta" edat, que es diu per aminorar el pes de la paraula "vellesa". Prefereixo parlar clar. Jo ja m'hi trobo immersa en ella. I ho dic sense cap malestar intern. No vull donar lliçons a ningú, però crec que m'ha ajudat a sentir-me bé, haver llegit, pensat i escrit força, en temps anteriors, sobre aquesta etapa vital. I encara ho faig.
No m'estenc més sobre el tema, en general. Volia parlar d'una particularitat concreta.
Des de fa temps opinava rotundament que era important i positiva la intergeneració en les trobades, tasques, etc... per part dels grups de gent gran.
I en aquest aspecte rau el títol de l'escrit. El canvi de parer hi és, no de forma radical, però hi és.
Parlo per la meva vivència actual. Accepto i valoro tant les meves trobades amb gent de diferent edat com quan em trobo momés amb gent gran.
Ho constato amb alegria i serenitat. Volia transmetre-ho.
Montserrat.
Dol social
Fa 4 mesos
Tens el do de fer-te amb molta gent, i fins i tot si és de la teva mateixa edat, és molt plural. Entenc que hi ha moments que ens cal saber-nos acompanyats per persones que experimenten situacions similars a les nostres. Teresa
ResponEliminaI per sort, de tant en tant, t'agrada trobar-te amb les que som un pèl més joves...
ResponEliminaMercè