Després de desitjar a tota la humanitat un Bon Any vinent i pregar a gran part d'ella que deixi de fer animalades petites i grosses perquè aquesta "tota la humanitat" pugui viure en pau, i exhortar als Caps polítics que hi col·laborin parlant i actuant de la manera més acertada i políticament correcta, passo a descriure una anècdota. Trobo que té que veure amb el meu desig expressat.
A casa meva, en diferents pisos, està clar, hi viuen vàries families que estan abonades a "La Vanguardia" i d'altres que no ho estan. Els dies de festa de la portera, alguna bona persona (que no abunden però que, per casualitat, existeixen entre els meus veïns, col·loca tots els diaris que troben en el vestíbul, que el repartidor ha llençat per una escletxa de la porta, suposo que de manera despectiva, a terra. (Ara recordo aquelles felicitacions tan maques, que repartien per Nadal el "Repartidor de la Vanguardia" o "El Barrendero" quan jo era jove i que vaig col·leccionar, doncs ja presentia que s'extingirien i arribarien a cotitzar-se. No em vaig equivocar).
Més d'una vegada algú dels "abonats"que ha volgut dormir una mica més del compte (recordem que és dia festiu i té tot el dret de fer-ho), en fer pujar l'ascensor per, tranquilament, llegir les noves del dia passat, (la majoria fan baixar els ànims per a la resta del dia, però s'han de saber per poder conversar i opinar!) es troba que s'han acabat els diaris...
Vaig llegir ahir un rètol ben posat en el mirall de l'ascensor: "Prego a qui agafi el diari que no li pertany, després d'haver-lo llegit, faci el favor de retornar-lo en el lloc on l'ha trobat".
Hi ha maneres i maneres de dir les coses i comunicar-les de manera polida i educada. Jo crec que si es diguessin les coses amb sentit de l'humor i un excés d'educació, el món sencer s'aniria arreglant. Perquè els fets són conseqüència de les paraules.
Montserrat Ribas.
A casa meva, en diferents pisos, està clar, hi viuen vàries families que estan abonades a "La Vanguardia" i d'altres que no ho estan. Els dies de festa de la portera, alguna bona persona (que no abunden però que, per casualitat, existeixen entre els meus veïns, col·loca tots els diaris que troben en el vestíbul, que el repartidor ha llençat per una escletxa de la porta, suposo que de manera despectiva, a terra. (Ara recordo aquelles felicitacions tan maques, que repartien per Nadal el "Repartidor de la Vanguardia" o "El Barrendero" quan jo era jove i que vaig col·leccionar, doncs ja presentia que s'extingirien i arribarien a cotitzar-se. No em vaig equivocar).
Més d'una vegada algú dels "abonats"que ha volgut dormir una mica més del compte (recordem que és dia festiu i té tot el dret de fer-ho), en fer pujar l'ascensor per, tranquilament, llegir les noves del dia passat, (la majoria fan baixar els ànims per a la resta del dia, però s'han de saber per poder conversar i opinar!) es troba que s'han acabat els diaris...
Vaig llegir ahir un rètol ben posat en el mirall de l'ascensor: "Prego a qui agafi el diari que no li pertany, després d'haver-lo llegit, faci el favor de retornar-lo en el lloc on l'ha trobat".
Hi ha maneres i maneres de dir les coses i comunicar-les de manera polida i educada. Jo crec que si es diguessin les coses amb sentit de l'humor i un excés d'educació, el món sencer s'aniria arreglant. Perquè els fets són conseqüència de les paraules.
Montserrat Ribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada