diumenge, 20 de desembre de 2009

NADAL

L'adveniment del Nadal no el trobo ni el sento en les aglomeracions de gent pel carrer, ni en les lluminàries que aquest any, a Barcelona, llueixen més que mai. L'experimento dins meu en converses i en lectures adients.
Com sempre, per aquestes dates, però aquest any més que mai, m'ha impressionat i em commou i disfruto i unes llàgrimes escaduseres lluiten per sortir dels ulls i una pau i un goig m'invadeix amb la repetida lectura de "El poema de Nadal" d'en Josep Mª. de Segarra.
L'anunci, la gran Nova que esperem ens ve dita en ell:
"Però l'estrella solament,
tremoladissa i impalpable,
pot anunciar el neguit d'un naixement
entre el bou i la mula d'un estable."
De forma informal, passem de la gran Nova expressada amb i des del cor, a les figures del pessebre que ens van situant en el gran Fet.
"I fulgurants de diamantina gebra,
em guarnien els somnis del capçal
els pastors del Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal."
I ens parla de qui foren els que s'acostaren a Jesús recien nat. Un gran lliçó d'humilitat:
"I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament,
perquè sabien les quate paraules
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l'ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país
tan conegudes!
Però ells, lluny de tothom,
ells no tenien nom!..."
I va sorgint, més d'una vegada, aquella cançó tan antiga que m'omple el cor de joia:
"Què li darem a n'el Noi de la Mare,
que li darem que li sàpiga bo?..."
I tots nosaltres ens trobem envoltats i plens per i en aquestes línies:
"...I només aquesta mica
de cançó, aquesta música
d'una Verge i un Infant
i un Fuster que la contempla,
té la força enlluernant
que no té tot l'or del temple;
té un sentit tebi i pregon
que no té cap veu inflada,
ni cap ciència del món,
ni cap mitra encarcarada!"
No m'allargo més. Ja sabeu on llegir tot el que jo us copiaria. Permeteu-me, encara uns versos finals (no me'n puc estar) que toquen de forma punyent, el conjunt de la vida:
"Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para,
pell d'home que arrossega la corrent!"
I amb aquest Poema i els dos primers Capítols de Lluc visc l'Advent i el Nadal que està al caure.
Montserrat R.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada