CONTRADICCIONS?

He tingut dos sentiments oposats (sempre en contradició de l'establert) en dues experiències.

Vaig anar al CCCB a veure l'exposició: "World press photo", conjunt de fotos, la majoria amb premis, de diferents temes i categories. Vaig entrar-hi interessada i en vaig sortir (tot i que la recomano) amb el cor encongit. Aquí la paraula "vulgarment" perd sentit. Eren escenes preses, arreu del mon, d'una gran crueltat, angoixa i patiment. La guanyadora oferia la visió de com un policia porta a terme un desnonament: una cambra amb tots el mobles destrossats (això ens parla d'una primera part, en el temps, destructiva) i ell vestit com "un atracador" empunyant una pistola en direcció a la porta contigua, on se suposa hi havien les persones afectades. La foto bona. El sentit desesperençador.

No comento les demés perquè la sang, els cotxes-bomba, les agonies de soldats escampats per terra, els amuntegaments de cadavers,... eren els principals protagonistes. No nego el valor de les fotografies, però...la sensibilitat hi compta.

Recordo, sortint del tema: guerra, fotos de sis boxejadors (només la cara) comparant la foto feta abans del "sport" (diem-ho suau) i després. Sense comentaris.

I uns ordinadors on anaves pulsant i sortien les premiades en els darrers anys. La de la nena vietnamita, despullada, corrent per la carretera amb l'esglai en la cara i en el cor, no hi faltava.

No m'allargo més. Només una pregunta: ¿no es pot donar alguna escena plena de bellesa i esperança que pugui optar al premi o, ser senzillament exposada?. Jo ho hauria agraït molt.

I ara arriba el perquè del títol emprat. Ahir em vaig interessar per la Marató de TV3. Està ben trobat i molta gent hi vibra. És positiu. Jo posava la tele sense ordre ni concert, breus moments, i anava mirant la xifra de les aportacions que anava creixent.Continua el positiu. Però em va molestar moltíssim algunes intevencions folklóriques i actuacions de còmics i similars. ¿No es parlava de paliar, en el possible, les malalties (són moltíssimes) desconegudes, que en algun moment ens presentaven personalment?

Aquí em va sobrar i fer patir la part xiroia i alegre. La vaig viure i sentir de forma ofensiva envers els malalts i els que hi ens adheriem.

Montserrat R.