dimarts, 20 de gener de 2015

RECORDS ESTIMATS

Ja sé que, a nivell mundial ara succeeixen tants esdeveniments punyents, que el que toca és escriure sobre assassinats, venjances, caricatures, condemnes... No m'allargo. Ho coneixeu tot per la premsa, la televisió, la ràdio i per totes les maneres de fer volar les notícies, de les que jo encara ( i, a més em nego a aprendre-ho) no en sé ni el nom i, per tant, no sé fer-ne ús. Però amb les primeres i tradicionals ja estic una mica al corrent del que passa en aquest món que sembla capgirat.
Si penso en mi mateixa, també em tocaria parlar de metges (dos o tres cops per setmana tinc una visita amb un o altre) i del meu ingrés en la Quiron-Dexeus (que ja s'està convertint en la meva segona residència...) on de nou hi he estat uns set dies, dos d'ells a la UCI. Com sempre: bronquis-cor. I una convalescència llarga, amb moltes visites mèdiques, caminades passadís amunt i avall de casa (al tanto la musculatura!)... 
Aquests dos temes exposats són els que més m'envaeixen en aquests moments. Però faig un salt en el buit, o més ben dit en el passat i m'aboco en pensar en moments importants de la meva vida passada que em donen vida, em sento agraïda a Déu pel que he tingut i tinc i li dono gràcies per tot el passat. 
Concretament, avui, he desfet el pessebre. He trencat la meva tradició de treure'l el dia 2 de febrer perquè tinc l'agenda plena de visites mèdiques i cal aprofitar el temps, no sia que arribi Pasqua i encara a casa em senti a Nadal. (Per cert  que un dia escriuré un bloc, i si convé un llibre, sobre la importància del tracte del metge amb el malalt. Estic vivint  amb goig algunes visites i d'altres com veritables malsons interns). 
Torno al meu tema. El pessebre el col·loco, en el lloc d'estar, en una taula i prestatgeria properes al silló on el meu marit s'asseia a pensar, llegir, viure... Era el seu lloc. He reconstruït tot com estava abans i m'he fixat en els llibres que hi vaig deixar que eren els que ell tenia a mà. Els descriuré breument, per repassar jo mateixa els llibres "de cada dia" que fullejava, llegia amb calma (alguns una línia que el feia reflexionar durant un bona estona) i el feien viure: 
Els "Pensaments" d'en Pascal, del que n'era "un gran amic"i unes línies li omplien una hora de reflexió, "Marcas en el camino" d'en Dag Hammarskjold (Biblioteca Breve.- Seix y Barral 1965), dos libres del seu estimat Ungaretti: "L'Allegria" i "Poesie disperse" (Mondadori), Només copiaré un breu poema: "Mattina" de dos versos que diuen: "M'illumino / d'immenso.",
Continuo amb els diferents llibres."Vers i prosa" de Joan Vinyoli, "Eucologi de Montserrat", (Abadia de Montserrat 1935), "The book of Common Prayer" (London,: Oxford University Press), "Nou Testament" (Versió del text original i notes pels Monjos de Montserrat) i un fulletó: "Petit devocionari marià" (Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona).
Aquests moments que visc de records entranyables em borren el malestar de la convalecència i m'ajuden a viure millor. Gràcies, Josep.

Montserrat Ribas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada