dijous, 7 de febrer de 2013

CORRUPCIÓ I Cia.

La paraula del títol ja és ben coneguda, des de sempre, però més en aquests moments, per gairebé tothom. Però ara s'estan passant... La premsa, la televisió, les converses estan plenes d'aquesta paraula: corrupció. En un grau superlatiu. Es succeeixen els casos amb una celeritat increïble. Encara no he sortit de l'estupefacció que m'ha causat un nom (que m'ha deixat baldada!), ja un nou personatge és presumpte (al tanto! no es deixi mai de posar aquest adjectiu, del que, en el major número dels casos, se'n podrà prescindir ben aviat...).I l'endemà es parla d'altres que estaven en relació amb l'anterior "presumpte" corrupte: que si diner negre, que si comptes a Suïssa i altres llocs, que si sous insospitats es dedueixen dels latifundis o similars que han adquirit en poc temps o tot de cop...
O jo era tonta i no m'enterava de les coses que passaven o ho tapaven "con un tupido velo" (la frase, en castellà, agafa més el sentit...) perquè suposo que els casos es donaven i s'han donat en tot temps i llocs. Però em reafirmo, (si descarto l'eventualitat de ser tonta)  que com ara, mai. I si s'estira, d'un fil, la llista va creixent. Penso en el patiment dels que estan en aquest fil i encara no han sortit a la llum...
Un aspecte positiu vull fer ressaltar: molts noms de les persones que es citen corresponen a capes altes socialment i política. No me n'alegro, perquè cada vegada em vaig quedant més decebuda, però si més no, està tothom en igualtat de possibilitats de ser investigat i acusat, si s'escau.
I donant voltes al tema, penso que la pobresa no solament es redueix a manca de menjar o d'habitatge (que ja és suficient per denigrar una persona o desestabilizar una familia, en el seu cas) sinó que la dificultat s'estén a molts altres camps. Em refereixo a que, els "importants" resolen amb una aportació econòmica en un primer temps i poden ajornar la presó. Mentre que els pobres "pobres" ingressen a la presó al moment. No poden fer altra cosa.
Em vénen a la memòria dos casos que he sentit directament dels qui ho van viure. Els dos en temps de la dictadura franquista. A la Via Laietana, i on eres interrogat, d'entrada, el reclòs per problema polític temia per la possible tortura durant l'interrogatori. No la va patir. I a continuació d'ell tornava a la cel·la un presumte lladre, un "xoriço", com es diu vulgarment, amb el cos ensangotat... Sense comentaris.
L'altre fet: una noia (menor d'edat) va ser empresonada per formar part d'una manifestació i de Via Laietana va passar al Palau de Justícia. Allí hi va passar la nit. Els seus pares, en assabentar-se'n, al matí, del lloc on l'havien portat, hi anaren tot seguit. Van poder parlar amb advocats, gent pofesional, personal d'allí... que els indicaren quines prespectives tenia l'assumpte. Va passar a la presó. Però van poder conèixer la situació. I comentaren com una pobre dona encara la van deixar allí, on hi estava des de la nit anterior, sense cap notícia; no sabia a qui adreçar-se i el seu desconcert era total. També sense comentaris.

Montserrat Ribas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada