A mi tot això que va apareixent i avançant i canviant i ampliant em costa molt. A base de tocar tecles però justament la pertinent, ni la de més enllà, ni la de més ençà; aquella concretament, perquè si no l'hecatombe (parlo amb tanta experiència!) és segura.
Em refereixo a tots els estris que s' inventen (no em vull parar a pensar com ho inventen, perquè la meva ignorància i perplexitat arriba, si ho intento, a un grau immensurable) per a fer la vida més fàcil, ràpida i planera. Tots aquests adjectius al revés, és a dir: difícil, lenta i dificultosa és la manera que han incidit en la meva.
I a més a més s'hi afegeix la humiliació en observar com els nens són amos de la situació, en aquest aspecte, ja des de ben petits. Mentre que jo (sóc del 29. Bé de 1900. No aneu més enrera. Però tot i amb això ja podeu sumar i multplicar....i el número és considerable. Això ho comento "en defensa pròpia"...) em trobo amb tants entrebancs.
Fa uns set anys que la guerra entre l'ordinador i jo va començar. Tenim, ja, curtes treves, però el perill està sempre latent. He empipat a fills i amics en moltes ocasions. Però no tiro la tovallola.
Tinc el goig d'haver viscut fortament la part positiva d'aquest nou mecanisme el dissabte passat. I dono per ben inventat aquest conjunt de tecles que, a vegades, em desgavellen.
Com a cloenda del curs de tema filosòfic que ens dirigeix en Joan Ordi, amb gran simpatia i altruisme, una vegada al mes a Callús, vaig fruir d'una vídeo-conferència amb en Jean Grondin. (l955). Aquest és estudiós de Heidegger i de Gadamer (1900-2002) , qui va ser amic personal d'en Krüger. El seu llibre que hem seguit és "¿Qué es la hermenéutica?" Fa desfilar les diverses opinions i tendències per part de filòsofs, alguns d'ells desconeguts per mi, fins ara.
A una hora fixada va aparèixer en la pantalla i va anar responent a les qüestions que en Joan li va anar presentant, en relació amb els nostres dubtes i demanda d'aclariments. Ell parlava des de Mont-real i la visió de la seva expressió sense cap pressa, amable i erudita podia ser captada nítidamet per nosaltres ( jo, a més, bocabadada) així com les seves explicacions.
A una hora fixada va aparèixer en la pantalla i va anar responent a les qüestions que en Joan li va anar presentant, en relació amb els nostres dubtes i demanda d'aclariments. Ell parlava des de Mont-real i la visió de la seva expressió sense cap pressa, amable i erudita podia ser captada nítidamet per nosaltres ( jo, a més, bocabadada) així com les seves explicacions.
La meva reconciliació amb aquesta nova tecnologia és total.
Montserat Ribas
Hola Montserrat: certament va ser un plaer poder compartir de l'opinió i saviesa del sr.Jean Grondin. Tot un "crack" (en termes guais, que es diria avui)de la Filosofia del n/temps.
ResponEliminaGràcies per haver-ne fet esment perque fou inolvidable i emocionant.
I tot, mercès a persones com en Joan i l'Eduard que esmercen temps i coneixement a nosaltres
Hola Montserrat, tan sols volia dir-te que no han estat endebades, aquests set anys de "guerra". Ja som uns quants que seguim les teves reflexions que vas deixant aquí sense presses. Bona cosa "empipar" el fills i els amics. L'altre dia, un amic catequista (gran ja, com la majoria de catequistes), els escrivia en una dedicatòria als nens del seu grup:
ResponElimina"Som un grup molt reduït que intentem passar-ho bé llegint, comentant i cantant coses de bé, perquè al final de la vida, sols això haurem recollit."
Quan tu els "empipaves", això que recollien. Conec moltes persones que han entrat "tard" en la informàtica, però que gràcies a la seva tenacitat han obert una via "de bé" per als altres, com tu ho has fet en aquests anys.
T'escoltem