El panorama i el garbuix d'idees que a base de llegir llibres un darrera de l'altra, per les raons que explicaré, s'han anat acumulan aquest estiu, en el meu cervell, ha sigut tan "variopinto" (perdoneu, no trobo cap altra paraula més adient) que sento la necessitat de pensar-hi i aquest és un lloc per a fer-ho.
Que quedi ben clar que no obligo a ningú a conèixer-ho. Tothom és lliure de tancar l'odinador en aquest moment i "a otra cosa, mariposa". Però jo ho necessito.
El 13 de maig passat vaig fer un aterratge al carrer: colze trencat, ambulància, clínica Dexeus (a urgències ja em saluden a l'entrar), Operació al canto i uns mesos de descans. A Montornès hi falta gent! I acompanyada d'una bossa plena de llibres, De quins llibres? No faig massa cas de les recomanacions. Dedico l'estiu a llegir tot el que tinc "arraconat" en el sentit de triat i en espera de ser llegit, durant molt de temps, amb el meu sentit ferm del deure:
a) tot llibre que m'hagi sigut regalat, Ja tinc cura d'anotar-ho.
b) tot llibre comprat per mi en algún lloc o contrada, que he visitat i vivint l'emoció del moment me'n
he sentit obligada, amb gust, de llegir-lo. (Cap pressió en la compra per part dels protagonistes!).
c) llibre que començo s'ha d'acabar! (Que em perdoni la memòria del Sr. Joyce, però 1'"Ulisses" és
l 'únic que no ha pogut seguir aquesta regla. N'hi ha pocs de tan incults com jo...).
d) quan l'autor és amic meu o el conec força. O és amic d'un amic meu.
Seguint aquestes regles,o normes, durant l'hivern es van acumulant en una determinada prestatgeria una sèrie de llibres de diferents idees, temes i format. Aquest espai, en tornar de fora i posar tot en el seu lloc. aquest any, ha quedat buit.
He d'esbrinar, després de pensar-hi, si l'efecte és positiu o no.
Començant per "MiClaustro es el mundo" de Sor Lucía Caram (agrairia que fos en català), amb la seva expressió d'una vida entregada al pròxim, Va seguir: "Bru i Artiach", conte en el que Bru és un gos i està escrit (i molt ben escrit!) pel meu fill i, per acabar de fer propagada, us assabento que ha estat publicat en Juny del 2015 per l'Editoiral Cruïlla...(perdoneu, però una mare és una mare...), tot seguit de:"Rere els vidres", poemes de Jaume Huc. El segueix: "¿Y si adoptamos?" de Berta Boada i Meritxell Pacheco en el que veig reflectades alguna de les recents vivències amb el meu magnífic i estimat nét, en Fuong i passo a: "Plató i un ornitorrinc entren en un bar" de Daniel Klein, qui s'aventura a expressar la filosofia mitjançant acudits, (i això no és del meu gust), i a: "La nostra mar", que entra de ple en la distinció b), abans esmentada. En una recent sortida familiar (ja som quatre en la meva família, Visca!) a Vilanova i La Geltrú el vaig comprar en el petit, però molt viscut pels fundadors, Museu del Mar i llegint-lo m'he assabentat i he patit el 10 de novembre de 1886 en el que una imprevista tormenta va causar la mort de 22 pescadors, que s'havien fet a la mar aquella matinada,.. Passo a: "Flor nascuda en terra erma" d'en Narcís Sayrach, record pòstum a la seva dona que ens deixà el 2014, Passo a: "Els camins que no duen a Roma", d'en Georges Brassens". El Brassens que va entusiasmar al meu marit i a mi, en el seu record, encara m'emociona. Són reflexions i màximes d'un llibertari, Tot seguit m'endinso en: "Cuidar la madre Tierra " comentari de varis autors sobre l'encíclica "Laudator si" del papa Francesc. A continuació: "Visión de la memòria", de Tomas Tranströmer, premi Nobel de Literatura 2011, I em trobo amb: "Marianela" de Benito Pérez Galdós (hi ha persones que sembla que exigeixin el nom i dos cognoms), novel·la que trobo una mica 'passada' i: "Els dies sense glòria" de Silvia Alcàntara, novel·la ben treballada. I passo a:"Cinco panes y dos peces", testimoni de fe del bisbe vietnamita, Francesc X Nguyen von Thuan, en la presó. Segueix: "La Legión Cóndor en el aeródromo de la Senia", escrit per Heribert García Esteller. Aprenc que va entrar en funcionament per les tropes republicanes, en 1937, i en 1938 va ser centre de la legió Cóndor, quan hi va arribar l'exèrcit d'en Franco. També: "Vers una espiritualitat dels sentits" de José Tolentino Mendoza, del que havia assistit a la seva presentació, a la Claret, I "La suerte de envejecer bien", de Marie de Hennezel que passa a engrandir la llista de llibres sobre aquest tema que he llegit, (però mai no són prou per a mi...) i: "Temps de segona mà. La fi de l'home roig", de Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura recent, 2015, sobre Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat persones que creien fermament que aquest règim era l'única forma ètica de vida, tema que a mi m'apassiona, per la poca visió que en tinc; i més si ho comparo amb l' Alemania nazi, de la que ens han omplert el cap. També em trobo amb: "Herejias del Catolicismo actual" de José Ignacio González Faus, llibre guia d'unes conferències impartides per ell i que vaig tenir que interrompre per "l'affaire": caiguda-colze-Dexeus, de tan nefasta memòria. El llibre molt ben treballat i que et fa adonar de tantes equivocacions en que algú hi cau. (Una mica tots, afegiria). Passo a: "Hergé per ell mateix" de Domenique Marico qui et fa reviure el simpàtic Tintín d'anys enrere (i ja per a sempre). I: "Confessions d'un culé defectuós", d'en Sergi Pàmies. I: "Tres relats de Sant Petesburg" de Gógol, i: "Un país a l'ombra" d'en Josep M. Vilaseca Marcet", escrit per Jordi Amat. Hagués preferit fos biogràfia del propi Josep M. però, amb tot, quantes coses va fer!; i em situa tant en la meva joventud,.. (Ja acabo, ja acabo...:només en falten quatre.) Llegeixo: "Júlia" d'Anna M. Moix, que trobo molt 'passada'. I: "De sobte truquen a la porta", d'Edgar Keret, tres contes que em fan ballar el cap, I: "Josep Carner", escrit per Pere Calders. El va comprar el meu fill en una botiga de vell, la seva, de Vic on hi va a comprar sempre que hi passa i volia veure com parla en Calders sobre Josep Carner. I per acabar: "Compañeros en el camino. Iconos bíblicos para un itinerario de oración" de Dolores Aleixandre,rscj.
I amb aquest llibre començat em trasllat a Barcelona. A continuar llegint...
Tinc, ja, una petita intuició que la prestatgeria buida tornarà a omplir-se...Per a bé.
Montserrat Ribas i Piera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada