dimarts, 6 de febrer de 2018

QUAN MÉS DIFÍCIL, MÉS FÀCIL...

El títol que acabo de posar em recorda un principi bíblic. 
És així, tantmateix, el que vull exposar.
M'explicaré. Tinc temps, ara, per a pensar. I ho aprofito.
I penso molt en la maravella que és la Creació. I, a la vegada el gran misteri que suposa. Des de l'embrió que esdevé un ésser humà  fins a les fulles de les plantes, que van creixent amb la forma adient per a esdevenir una planta més gran, però creix d'aquesta forma determinada que correspon al tipus de vegetal que és, com a la formació dels núvols i tot el que es va desenvolupant d'una manera ben organitzada... Tot és un misteri. És un pensament que em repeteix. Ja ho sabia, però ara hi penso sovint. Com mai.
I això em porta a concloure que si la creació és obra de Déu que ens està mantenint sempre, si sento, observo i no ho entenc, ni poc ni molt, tot el creixement de tot el que m'envolta: la vida humana, vegetal, animal... resulta en conseqüència, que quan menys ho entenc, és quan més fe tinc en tot el que m'és difícil d'entendre i em sembla que només per la fe ho acato: que Jesús es feu  home, que María és verge, que Déu ens rebrà en el seu Regne per a tota l'eternitat, etc., etc... Bé, ¿per què no creure-ho, ja que hi ha tants canvis que els acceptem sense problemes i que ja vivim amb ells i en ells, dia a dia?
De manera, que quan més dificultats tenim a explicar-nos humanament el que ara ens envolta, ens porta a obrir-nos amb més facilitat  a la comprensió de les dificultats de moltes Veritats  Revelades.
I hi vaig pensant i em produeix alegria i pau.
                                                                                                                     Montserrat Ribas i Piera