Seguint el meu costum d'assistir, a darrera hora de la tarda, a alguna conferència, taula rodona o presentació d'un llibre per concloure el dia pensant en alguna cosa que m'interessi i m'arrodoni el dia vaig anar fa pocs dies a la llibreria Claret on tenia lloc una Taula Rodona sobre : "Podem ser sants avui? Interpel·lacions de l' Exhortació del Papa Francesc 'Gaudete et Exultate' sobre la santedat en el món actual. En llegir el títol vaig pensar que hi aniria. Perquè penso, i no m'aclareixo, en que entre amics creients no arribem a parlar mai, o molt poc, sobre la santedat. Haver de ser l'objectiu de tot cristià. I silenci absolut del tema. En llegir, doncs, el títol vaig somriure i hi vaig anar.
A més, tenia lloc en a la Sala Pere Casaldàliga de l'esmentada llibreria. En aquest lloc amb aquest nom raó de més per assistir-hi. La 'santedat' estava assegurada.
Presidia l'acte en Joan Enric Vives, Bisbe Arquebisbe d'Urgell, i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense. I va dir, entre altres principis , que el Papa ens diu que tots podem ser sants, cal viure l'ordinari de forma extraodinaria (frase de Joan Maria Vianney), que la santedat és un camí per a tots 'sense gestos heroics', les benaurances i Mt, 5-7 , com a el tot de la prèdica de Jesús sobre aquest tema , destacant es paraules de Jesús "sigueu sants perqué jo sóc sant" (1Pe, 1,16), etc... etc...
A continuació parlaren alguns interlocutos: una dona, mare de família i educadora, que com a tal exposà el seu punt de vista, un missioner claretià que parlà dels claretians que moriren assassinats en la nostra guerra passada, una monja teresiana, un informàtic i filòleg, membre del Moviment de professionals catòlics i un altre missioner claretià, resposable de l'apostolat dels Claretians de Catalunya. Tots parlaren des de la seva situació en la vida, sobre la santedat, en el sentit de poder-ho portar a terme tothom des de la seva vida.
Me'n vaig anar contenta a dormir. Que cadascú pensi el que vulgui.
Montserrat Ribas i Piera
dissabte, 30 de juny del 2018
dimarts, 12 de juny del 2018
IMMIGRANTS
Dins de les moltes dificultats que es viu en el moment actual (moment que serà per sempre, recordat com moment històric que pateix l'humanitat) una de les que més m'impacten és la dels immigrants.
La televisió, els diaris sempre m'ofereixen, d'una manera sentida i punyent, imatges colpidores i reals
La televisió, els diaris sempre m'ofereixen, d'una manera sentida i punyent, imatges colpidores i reals
d'un nou desastre, de nous fets que ahir, aquests nit passada o en una moment proper han tingut immigrants com protagonistes. I són situacions molt dures, deshumanitzades, terribles...
Aquell campament improvisat, aquell enfonsament en el mar, els nens, els nens... que criden perquè tenen gana, amb aquells ulls grans esverats i cadavèrics, els hospitals improvisats, aquelles mares que es veuen inútils davant les tragèdies que tots viuen... No m'allargo perquè són situacions que es repeteixen dia a dia i prou les coneix tothom...
I veig en la premsa que un dia, aquell presenten el llibre "La inteligencia migratoria.- Manual para inmigrantes en dificultades."de Joseba Achotegui.- I hi vaig. No sé qui és aquest senyor però tant és!
Per cert que recordo quan em trobo a la llibreria asseguda entre desconeguts que quan veia senyores o senyors en la presentació d'algun llibre nostre (Josep, Enric o meu) grans pensava que hi eren per a omplir la tarda i sortir de casa. Bé ja estic jo fent el mateix! Amb alguna diferència, però. Em fixo amb el tema i decideixo. El tema i poder estar entre gent és el que em decideix a sortir. Malgrat no conegui a ningú, el poder fer com tothom m'il·lusiona. Ja he après quelcom de nou i les meves apreciacions varien.
M'ínteressa el que diuen. Arribo a sentir que la no admissió d'aquesta gent és un assassinat. En el grup de presentadors hi ha un immigrat: un home que es presenta com a tal i fa una breu ressenya del que va patir mentre era "un sense papers". Penso en la quantitat de gent enfonsada en el Mediterrani...i que s'han llançat a l'aventura per salvar la vida...
Compro el llibre. En ell veig definit el seu contingut en aquestas frases que figuren en la seva "contra"¨: "He aquí una serie de estrategias emocionales, físicas y sociales para resistir y salir adelante en los contextos difíciles que viven los inmigrantes en el dia de hoy".
Jo ja ho veig tot a distància. Peró m'ho fan veure una mica més a prop. I empatitzo.
Montserrat Ribas i Piera
I veig en la premsa que un dia, aquell presenten el llibre "La inteligencia migratoria.- Manual para inmigrantes en dificultades."de Joseba Achotegui.- I hi vaig. No sé qui és aquest senyor però tant és!
Per cert que recordo quan em trobo a la llibreria asseguda entre desconeguts que quan veia senyores o senyors en la presentació d'algun llibre nostre (Josep, Enric o meu) grans pensava que hi eren per a omplir la tarda i sortir de casa. Bé ja estic jo fent el mateix! Amb alguna diferència, però. Em fixo amb el tema i decideixo. El tema i poder estar entre gent és el que em decideix a sortir. Malgrat no conegui a ningú, el poder fer com tothom m'il·lusiona. Ja he après quelcom de nou i les meves apreciacions varien.
M'ínteressa el que diuen. Arribo a sentir que la no admissió d'aquesta gent és un assassinat. En el grup de presentadors hi ha un immigrat: un home que es presenta com a tal i fa una breu ressenya del que va patir mentre era "un sense papers". Penso en la quantitat de gent enfonsada en el Mediterrani...i que s'han llançat a l'aventura per salvar la vida...
Compro el llibre. En ell veig definit el seu contingut en aquestas frases que figuren en la seva "contra"¨: "He aquí una serie de estrategias emocionales, físicas y sociales para resistir y salir adelante en los contextos difíciles que viven los inmigrantes en el dia de hoy".
Jo ja ho veig tot a distància. Peró m'ho fan veure una mica més a prop. I empatitzo.
Montserrat Ribas i Piera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
