divendres, 21 de setembre del 2018

SORPRESA

Tot i que ja ho sabia, ahir em va causar gran sorpresa sentir com em va rebre el Grup de Lectura de l'Eixample d'Òmnium Cultural.
Aquest grup ens reunim un cop al mes per comentar un llibre que en la darrera sessió ens proposen.
Fa dos anys que hi assisteixo. A l'estiu ens van proposar deu llibres. Jo en vaig llegir vuit.
Anem a parlar de la sorpresa. La gent del grup van ser els protagonistes perquè gairebé tothom em coneixia. La reunió tenia lloc en el pis inferior d'una llibreria. Malhauradament l'ascensor estava espatllat aquell dia. Van ser 4 o 5 persones del grup que em comunicaren que, en saber l'averia, van pensar  que seria una dificultat per a mi assistir-hi.
També els dolgué que no havia cap silló (per a mi) en la sala. Jo anava de sorpresa en sorpresa. Un senyor se m'apropà i amb molta cautela em preguntà la meva edat. I, a contiuació em digué: "Vostè és un exemple per a molta gent, per a molts de nosaltres..." Me'ls vaig mirar i no els vaig trobar massa més joves que jo, però vaig continuar rebent la benvinguda que m'expressaven. A l'anar parlant de cada llibre, sempre algú deia :"Montserrat, a tú què t'ha semblat?" Veritablement sorprenent. 
I en vaig sortir contenta. Sempre he pensat que tenir en compte a l'altre té molt de sentit per a aquest altre i per a un mateix. I ahir, a més de pensar-ho, ho vaig viure. Cal estar atenta a tot el que ens aporta la vida. És gratificant per a nosaltres i per als qui ens envolten.
Pot semblar tot això una tonteria, però no ho va ésser per a mí. 

Montserrat Ribas Piera

dilluns, 17 de setembre del 2018

SERENITAT

   "En març de 2013 vaig tenir un infart i em van dir que em moria. Vaig recordar una anècdota dels darrers moments de l'abat Escarré quan estava ingressat a la Clínica Platon. Un dels seus col·laboradors íntims li va preguntar si tenia por, i Escarré contestà: < Por no, el que tinc és molta curiositat.>  Jo sento el mateix. Però crec que el que em vindrà després de la mort serà molt diferent del que he llegit i escrit, per tant, el que sento és molta curiositat..."
    Aquestes partaules són les que va respondre Hilari Raguer a la pregunta que li feren: "A punt de complir els 90 anys, què pensa de cara a la mort i el llegat que deixarà?" (Catalunya Cristiana. Núm 2.029. 12 d'agost 2.018). Ho he llegit molt més tard. Recentment. Però la seva resposta m'ha colpit força. Canviar por per curiositat és molt esperançador. Penso que és el que jo també sento. No m' ho havia mai formulat.  I vaig trobar la reposta molt adequada. I no és que me la vaig fer meva, sinó que he pensat que també ja era meva.
   Deixo de banda la por i continuo amb la curiositat. Serà la meva trobada amb el Senyor. Com? De quina manera?... (curiositat). La gran trobada es sosté sobre la fe que consisteix en la certesa de ser profundament estimats per Déu.( I punt, com es diu ara ).

   Montserrat Ribas