"MONTI" (1965 - 2013)

El seu nom és: Joan Montanyès Martínez. Encara que ja no hi sigui, el nom és en present. Perquè pels qui el van estimar hi és sempre. De professió: pallaso. 

Bé: a mi no em toca molt de prop. Els fills em diuen que vaig anar una vegada a una actuació seva. No ho recordo. Ell va viure uns vint anys en el pis de sota de casa meva. Des dels 7 anys (aproximadament). Resulta que en un pis inferior al seu hi viu una cosina meva, que té un fill de l'edat d'aquest noi i es feren força amics. Ja, des de petit, l'acrobàcia, els gestos plens d'humor, les representacions de pur aprenentatge, degut a l'edat, eren el seu fort, que es va transformar en  la seva professió. I amb molt d'èxit.

El meu nebot tenia una animació semblant i una actuació similar. I la meva filla, de la mateixa edat, s'unia a la parella en els jocs i divertiments que s'inventaven, sempre imperant l'humor,  i ella es limitava a obrit i tancar el teló, que podia ser una cortina, un biombo... per començar i acabar les representacions, dedicades a la familia próxima dels tres que esdeveníem els espectadors. I, veritablement, a més de divertir-se molt els tres, ens feien riure a nosaltres.

Ell ha mort en plena joventut. Amb forta actuació artística i èxit assolit. Crec que l'arma mortal fou: càncer.

Copio unes línies de La Vanguardia del 19 de maig passat: "Quan Tortell Poltrona els va fer un senyal lluminós des de la finestra de l'habitació on Monti acabava de morir, els concentrats a la Vall d'Hebron van dedicar-li una riallada col·lectiva i un aplaudiment calorós de comiat".

Aquestes línies em sobtaren en un primer moment. Em van causar desassossec. Després, he pensat, passada la primera sotragada, que era una entranyable forma d'acomiadar-se de l'amic i artista. 

Montserrat Ribas