El títol em ve d'aquella cançó d'un cantautor francès: "les mains dans les mains", que va agradar molt a en Josep i que ell hi afegia: "Montse, quan serem vells anirem així pel carrer".
Ara això no s'ha pogut complir per la seva mort. Jo estic sola, però el seu record m'acompanya i m'ha fet fixar-me en aquest detall.
Potser no té interès per a ningú però a mi m'ha tocat el cor veure tantes parelles joves, de mitja edat, grans i vells que van pel carrer donant-se la mà.
Us sembla una tonteria? A mi m'ha entendrit i m'ha arribat al cor. Estic cansada de tant assetjament aquests dies al diari. I de sobte sorgeix aquesta forma de mostrar-nos un amor net i esperançador pel sol fet d'expressar-nos-el amb aquests passejos agafats de la mà.
Montserrat Ribas
Hola Montserrat. Avui mateix he descobert el teu Bloc. Curiosament l'he descobert amb aquest escrit tan bonic i que em conecta directament amb pensaments meus habituals... a mi se m'en van els ulls cap a les parelles que mostren la seva complicitat agafant-se tendrament les mans. Jo també li dic al meu marit, que mentre puguem, no deixem mai de fer-ho.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Me n'alegro molt d'aquesta sintonia.
EliminaAixí anem per la Vida, intentant sigui agradable i sempre positiva.
Gràcies !! Montserrat Ribas