QUE ESTEM BOJOS?

Sí, ara, precisament ara, quan la vida és tan fàcil per a tothom... Quan veiem en la tele els camps de refugiats, sense menjar, atencions mèdiques improvisades, que vol dir, molt deficitàries, quan sabem que amb l'esperança de poder "viure", han estat tants i tants engolits pel mar i els seus somnis no s'han acomplert, quan veiem la ciutat d'Alep derruïda i els morts van sent diàriament notícia...

Doncs sí, ara...llegeixo en el diari que en una subhasta s'han pagat 4,5 milions d'euros pel vestit que la Marilyn Monroe portava aquella nit del 1962, quan va dedicar al president Kennedy el "Happy Birthday" en el 45è aniversari d'aquest. Oi que sí que estem bojos? Vaig llegir la xifra dues vegades. I fou en una subhasta, el que ens indica que hi havia competència per a la seva adquisició. Sento vergonya.

Després d'haver-me desfogat, interioritzo la questió i m'anima a ser jo la que he de respondre de mi mateixa. Ha sigut, si més no, una notícia que ha despertat els meus sentiments vers els altres. Ho he recordat en l'acte que tingué lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, el passat dissabte. Una mica com a cloenda de l'any de la Misericòrdia i a la recerca d'un nou Pla Pastoral Diocesà. Ens dirigiren la paraula, l'Arquebisbe Omella i el seu Bisbe auxiliar Taltavull, una companya de Càritas, una Germana de la Caritat, una ciutadana d'Alep resident a Barcelona, i un periodista. Paraules vibrants. Música. Silenci. 

Pregàrem tot junts sobre el que s'exposà. El silenci era total. Amb un esperit unificat em semblava que intentàvem paliar la primera notícia de la qual he parlat en aquestes línies. Em vaig sentir comfortada.

I penso en la senyora que aquest matí m'ha preguntat, en veure'm a la porta de casa recolzada a la paret amb el meu bastó, si volia ajuda. He somrigut; no la necessitava, esperava el meu fill. Però ella no sabrà mai tot el que ha significat de positiu el seu oferiment. No; no no estem tots bojos. Gràcies a Déu.

Montserrat Ribas i Piera