MALLORCA

No parlaré de platges, ni de turisme, ni dels magnífics racons de Mallorca, ni de les seves possessions, ni de la serra de Tramuntana...Recomano a tothom anar-hi, això sí.

He passat una setmana a Palma, invitada com des de fa quatre anys per la Comunitat de les Religioses del Sagrat Cor, Societat a la que pertany la meva filla. Amb ella, doncs, gaudeixo d'uns dies de calma en l' illa, on estic molt ben atesa per les nou religioses, que, alhora ens deixen en una total llibertat de moviments i horaris. Ah! i de la cuinera, l'Encarna, que ens té preparats els típics plats de la cuina mallorquina, i amb la seva simpatia i parla tancada del lloc, acaba d'arrodonir les nostres vacances.

En la terrassa de la casa on ens hem allotjat, situada a la part alta de la ciutat he gaudit de la lectura d'un llibre, trobat en la seva biblioteca. Es tracta de:"Creo en la vida eterna" de Carlo Maria Martini, qui va néixer el 1927 a Torí, entrà en la Companyia de Jesús el 1944, és nomenat per Joan Pau II arquebisbe de Milà en 1979 i en el 2002 presenta la renúncia, en complir 75 anys. Es retira a Jerusalem el 2003, dedicat a l'estudi i a la pregària. En el 2008 torna a Itàlia, per motius de salut, i mor, després d'una llarga malaltia, el 31 d'agost del 2012. Aquest llibre és publicat per Edicions Sant Paolo s.r.l. 2012.

No crec que ningú mai s'hagi endinsat en un llibre semblant, tot passant uns dies a Palma de Mallorca. Jo vaig sentir-me molt acompanyada per les paraules que conté. Tot i no deixant de fer turisme.

El fonament del llibre es centra en l'angoixa que s'acostuma a sentir, a l'envellir, pel problema de la mort. Per cert que acabava de llegir un llibre de l'Espinàs, "A ritme del temps. Notes d'una vida", en que exposa una breu autobiografia, en vers lliure, i cap el final es queixa:" Protesta. /Qui va ser l'inventor / el disbarat que hem de morir?/ (...) I ens han donat pulmons / per cantar amb alegria.../ i perderem a poc a poc la veu / penosa incoherència / I no segueixo. Només dic /  que algú hauria de fer-hi alguna cosa."

Retorno a Martini.: " El miedo a la muerte es un hecho existencial, un hecho desagradable, de algún modo imposible de eliminar (...) No se puede combatir el miedo a la muerte con el razonamiento, porqué surge por si solo, és invencibe(...). I passa a parlar de com Jesús va superar la por a la mort gràcies a l'abandó al Pare a Getsemaní i va ser consolat per la seva perseverança en la pregària. Textualment diu:" Nosotros seremos verdaderamente hijos cuando hayamos pasado por esta prueba aprendiendo la confianza y el abandono al Padre. En la hora de la muerte somos confortados con el mistrio del abandono de Dios, de saber confiarnos al Padre como hijos.". En  la seva presetació, Giuliano Vigili ens diu:" La reflexión parte aquí de un miedo a la muerte, que es un instinto inextirpable, pero que no debe convertirse en angustia, una verdadera forma de esclavitud que paraliza la mente y el corazón."

Resumint el que jo he captat: L'angoixa de la mort només pot ser eliminada per la conversió, la pregària i l'abandó al Pare, tot confiant en Ell.

I aquesta lectura no em va enterbolir la pau i el descans. Tot al contrari: Vaig saber apreciar la ciutat de Palma, les persones que ens acolliren i tot el panorama de l'illa més que mai. 

Montserrat Ribas