La televisió, els diaris sempre m'ofereixen, d'una manera sentida i punyent, imatges colpidores i reals
d'un nou desastre, de nous fets que ahir, aquests nit passada o en una moment proper han tingut immigrants com protagonistes. I són situacions molt dures, deshumanitzades, terribles...
Aquell campament improvisat, aquell enfonsament en el mar, els nens, els nens... que criden perquè tenen gana, amb aquells ulls grans esverats i cadavèrics, els hospitals improvisats, aquelles mares que es veuen inútils davant les tragèdies que tots viuen... No m'allargo perquè són situacions que es repeteixen dia a dia i prou les coneix tothom...
I veig en la premsa que un dia, aquell presenten el llibre "La inteligencia migratoria.- Manual para inmigrantes en dificultades."de Joseba Achotegui.- I hi vaig. No sé qui és aquest senyor però tant és!
Per cert que recordo quan em trobo a la llibreria asseguda entre desconeguts que quan veia senyores o senyors en la presentació d'algun llibre nostre (Josep, Enric o meu) grans pensava que hi eren per a omplir la tarda i sortir de casa. Bé ja estic jo fent el mateix! Amb alguna diferència, però. Em fixo amb el tema i decideixo. El tema i poder estar entre gent és el que em decideix a sortir. Malgrat no conegui a ningú, el poder fer com tothom m'il·lusiona. Ja he après quelcom de nou i les meves apreciacions varien.
M'ínteressa el que diuen. Arribo a sentir que la no admissió d'aquesta gent és un assassinat. En el grup de presentadors hi ha un immigrat: un home que es presenta com a tal i fa una breu ressenya del que va patir mentre era "un sense papers". Penso en la quantitat de gent enfonsada en el Mediterrani...i que s'han llançat a l'aventura per salvar la vida...
Compro el llibre. En ell veig definit el seu contingut en aquestas frases que figuren en la seva "contra"¨: "He aquí una serie de estrategias emocionales, físicas y sociales para resistir y salir adelante en los contextos difíciles que viven los inmigrantes en el dia de hoy".
Jo ja ho veig tot a distància. Peró m'ho fan veure una mica més a prop. I empatitzo.
Montserrat Ribas i Piera
I veig en la premsa que un dia, aquell presenten el llibre "La inteligencia migratoria.- Manual para inmigrantes en dificultades."de Joseba Achotegui.- I hi vaig. No sé qui és aquest senyor però tant és!
Per cert que recordo quan em trobo a la llibreria asseguda entre desconeguts que quan veia senyores o senyors en la presentació d'algun llibre nostre (Josep, Enric o meu) grans pensava que hi eren per a omplir la tarda i sortir de casa. Bé ja estic jo fent el mateix! Amb alguna diferència, però. Em fixo amb el tema i decideixo. El tema i poder estar entre gent és el que em decideix a sortir. Malgrat no conegui a ningú, el poder fer com tothom m'il·lusiona. Ja he après quelcom de nou i les meves apreciacions varien.
M'ínteressa el que diuen. Arribo a sentir que la no admissió d'aquesta gent és un assassinat. En el grup de presentadors hi ha un immigrat: un home que es presenta com a tal i fa una breu ressenya del que va patir mentre era "un sense papers". Penso en la quantitat de gent enfonsada en el Mediterrani...i que s'han llançat a l'aventura per salvar la vida...
Compro el llibre. En ell veig definit el seu contingut en aquestas frases que figuren en la seva "contra"¨: "He aquí una serie de estrategias emocionales, físicas y sociales para resistir y salir adelante en los contextos difíciles que viven los inmigrantes en el dia de hoy".
Jo ja ho veig tot a distància. Peró m'ho fan veure una mica més a prop. I empatitzo.
Montserrat Ribas i Piera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada