La seva conversió es va celebrar el 25 de gener. I el que vull escriure vaig sentir -ho i pensar-ho aquell dia. Però els avenços comporten certes contrarietats. Em refereixo a que un entrebanc tècnic del meu ordinador m'impossibilità fer-ne ús durant uns dies. Però ja hi torno. (Després d'un cert nerviosisme que això sempre em comporta).
Jo sóc una fan d'aquest sant. Ho dec als neus pares, qui seguint ja una tradició familiar em portaren cada any a aquest dia a la Missa que es celebra a Sant Pau del Camp, on a continuació ens escrivien, a la sagristia, els noms dels familiars propers i encomanàvem una missa per la família. Això ja va quedar arrelat en mi i ho vaig encomanar al meu marit i als fills. Bé, doncs encara em continua la dèria...
I també em va ajudar a sentir aquesta ferma invocació el professor,Eduard Bosc, ja mort, que en els estudis d'Assistent Social, dedicà el curs a aquest sant, Seria cap el curs 1955-56. I me'l va re-descobrir. Celebrem la trobada anual: missa i dinar, totes les del curs aquest dia amb una fidelitat rigorosa. Ja està tot dit!
I el sacerdot i amic, Jordi Sànchez Bosch, (a.c.s.) em reafirmava en el seu ensenyament en les nostres converses, al llarg de la seva vida, Gràcies a tots els que en aquest sentit m'educaren!
Però al llarg de la vida i tot donant-hi voltes he constatat que en les seves paraules hi ha un punt fosc, que em molesta, i sobretot venint d'ell: l'opressió a la dona, en alguns moments. Concretament a 1Tm 2,11-12 llegim: "A l'hora de la instrucció, les dones casades s'han de mantenir en silenci i submises als marits, No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin als seus marits, sinó que han d'estar en silenci."
I en Ef 5, 24: "Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'ha de sotmetre en tot als marits"
I ja no poso més cites, perquè crec que amb aquestes dues queda entès que es doni una certa rebel·lia per part meva i de tota dona.
Però tota creença ha d'estar atenta a estudis i pensaments que ens arriben de tots llocs, sempre que siguin fiables, i ens ajuden a obrir-nos nous camins de reflexió. I en un article d' "El Pregó" (número 503), de V. Fàbrega es comentava com el Gènesi explica que Déu va crear primer l'home que la dona i que la dona oferí el fruit a l'home, que s'interpretà com que per la dona entrà el pecat en el món.
(Continuo amb la tesi de l'article:) Passem a pensar que en el medi social d'aleshores, on es propagava el cristianisme, el pare de família era la primera autoritat domèstica i la dona restava reclosa en la vida privada i no podia intervenir en assumptes polítics. Sobre aquestes bases socials, per a la difusió del cristianisme es tenien que posar en les seves costums per fer acceptar i reeixir el missatge cristià.
Agraeixo a l'articulista aquestes paraules clarificadores. Per a mi ho han sigut.
Montserrat Ribas i Piera
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada