ÀVIA

Per fí ha arribat el meu net. Es diu Fuong .Té sis anys i mig.. Nascut a Vietnam. Adoptat pel meu fill, solter.

L'estiu del 2009, a l'hora d'esmorzar, de sobte, em preguntà l'Enric: "mare, estàs de bon humor?" El meu posat, sense paraules, va ser resposta afirmativa. I continuà, fent-me una abraçada: "Vull adoptar un fill" La resposta meva va ser abraçar-lo més fortament, mentre unes llàgrimes lliscaren per la meva galta. Fou una gran i apreciada notícia.

I avui, a les 7 del matí, la meva filla i jo els esperàvem a l'aeroport de Barcelona. Els dos viatgers arribaven somrients a Barcelona després d'un viatge de 15 hores.

Si us fixeu en la data del començament, inici dels tràmits, i la d'avui, la de l'arribada, els anys han anat passant, amb esperançes, desil·lusions, incerteses... Per ja és aquí!!!

És un nen alegre, belluget, crec que podrà ser equilibrista, primet, maco...(Estava a punt d'escriure: "el nen més maco del món", però és la frase típica de les àvies i em resisteixo... Però ho és!).

Van anar a buscar-lo els dos fill meus. Ella hi va estar 10 dies.Vull ressaltar la meva gratitud pel tarannà actual de les Religioses del Sagrat Cor, Societat a la que ella pertany. Via lliure pel viatge i els dies que ella cregués convenient per a l'ajut al germà ."M'ha ajudat molt la Teresa" ha sigut el seu comentari: companyia, afalacs al nou i únic nebot, compres de tot tipus de roba que necessitava, mobles pel nou quarto de dormir, omplir-li la nevera aquests darrers dies, etc, etc, etc...

I del noi, què en diré? Un embolicar-se la vida tot fent feliç a un nen deixat en un orfenat des dels seus primers dies.
Vull copiar trossos de l'escrit de l'Enric. M'ha emocionat. Li van demanar unes paraules per ser dites el dia de la paternitat (entrega del fill al pare. Ho va escriure en català i ells ho traduïren). Diu així:
"Distingides autoritats de la República Socialista del Vietnam, senyores i senyors, Abans de res, els vull agrair de tot cor totes les gestions que vostés han portat a terme perquè aquest procés d'adopció del petit Nguyen (Wen) Trong Phuong sigui un èxit.

(...) Vull adoptar aquest nen en l'estima i el respecte del seu país d'origen, el Vietnam, i a la història, la cultura i les tradicions vietnamites.
(...) Com a pare adoptiu estimaré a Fuong, li aportaré la seguretat personal i els valors humans que són imprescindibles per a aconseguir una vida estable i feliç, l'ajudaré a madurar com a home lliure i responsable i li aportaré els coneixements i les virtuts necessàries perquè sigui un bon ciutadà i una bona persona. Perquè així mateix, en un futur, ell sàpiga estimar i educar els seus fills i així, tots plegats, contribuïm a construir una humanitat més lliure i més fraterna.
Estic molt empcionat i satisfet amb aquesta adopció que vostès tan amablement han aprovat i els hi asseguro que Fuong tindrà una vida feliç i plena. Perquè l'educaré en l'amor i alegria, la saviesa i la paciència, el sentit pràctic i la sensibilitat artística. El meu fill aprendrà a treballat i a conviure, a estimar i a aprofitar tot el de bo que ens ofereix la vida. Moltes gràcies".
Crec que en Josep, el meu marit, també n'està ben content. Tot el que penso i escric ho dedico a  ell, qui ho va fonamentar sense pensar-hi.
Demà serem cinc els que dinarem a casa meva.

Montserrat Ribas