Avui és la Puríssima. Des de que tinc us de raó (exceptuant els tres anys de la guerra civil) he anat, aquest dia, a la Catedral, per pregar davant la imatge de la Mare de Déu que té les claus de la ciutat. Aquest pregar és ser-hi i notar com és Ella qui, avui, regeix la nostra ciutat, amb el signe de posseir les seves claus. Desitjo que el símbol d'avui s'extengui a tot l'any. La saludo amb el "Magnificat"(abans era la "Salve").
Això em ve de can Ribas. En un principi, de la mà dels meus pares. Trobàvem oncles i cosins i parents i més parents. Tots teníem el cognom "Ribas", d'una manera o altra. També algun amic, sense el cognom clau, que tenia la mateixa dèria. (No vull ser exclusivista).
El meu marit va fer seva la meva costum. I, després amb els nens augmentàrem el conjunt.
L'escala d'entrada a la porta de la façana era ocupada per tots nosaltres gairebé: parents i amics. I els saludos...I les converses...I les fotos...Constituïa un veritable ritual marià.
Avui hi he anat amb el meu fill, ja gran, qui ahir m'ho recordà. Només he conegut, entre l'aldarull i avalot de la gent assistent, a una amiga i la seva filla. I prou. He tancat els ulls i "he vist" a tots els que hi faltaven i crec que m'han acompanyat. La tradició continua.
Montserrat R.
Una tradició ben bonica, tal i com l'expliques... Tot i que he de reconèixer que a mi això de les maresdedéu em costa una miqueta. A mi el dia de la Puríssima em recorda (és un dir) el dia en què em van batejar, a la encara "Residencia del Generalísimo". Bon Advent i una abraçada,
ResponEliminaMercè