El títol em ve d'aquella cançó d'un cantautor francès: "les mains dans les mains", que va agradar molt a en Josep i que ell hi afegia: "Montse, quan serem vells anirem així pel carrer".
Ara això no s'ha pogut complir per la seva mort. Jo estic sola, però el seu record m'acompanya i m'ha fet fixar-me en aquest detall.
Potser no té interès per a ningú però a mi m'ha tocat el cor veure tantes parelles joves, de mitja edat, grans i vells que van pel carrer donant-se la mà.
Us sembla una tonteria? A mi m'ha entendrit i m'ha arribat al cor. Estic cansada de tant assetjament aquests dies al diari. I de sobte sorgeix aquesta forma de mostrar-nos un amor net i esperançador pel sol fet d'expressar-nos-el amb aquests passejos agafats de la mà.
Montserrat Ribas
